*****
És per mi un gran plaer, poder dirigir unes paraules d'agraïment a totes ixes persones que han fet possible una setmana fallera tan fantàstica!!! Han hagut dies de pluja, moments de tensió, però això no ha sigut suficient perquè el balanç siga més que positiu i només em vinguen al cap paules d'agraïment.
Encara que Anabel, Pablo, Villa i jo hem tingut tot un any per a representar-vos i al mateix temps gaudir de tots els actes, no canviaria res per aquests 4 dies tan especials.
Les alegries van començar des del primer moment, el dissabte, 14 de març, quan en arribar a l'exposició del ninot ens van sorprendre felicitant-nos per eixe premi al «Millor Ninot» de la nostra secció. Ja des d'eixe moment sabíem que serien unes falles especials...
Després, el diumenge 15 de març, en baixar i veure plantà la nostra falleta infantil, bo, falleta no, la meravella de falla que va crear Fernando Foix, ja vaig adonar-me que arribava el final d'un any ple de bons moments, i les sensacions, després de veure la falla infantil acabà, eren les millors possibles. Les meues sensacions es van confirmar, quan després de replegar el Ninot de la falla gran, es vam reunir gran part de la comissió en un bar del barri per rebre la notícia del “Primer premi” per a la nostra falla infantil. No calen paraules per descriure l'emoció que es va viure en eixe moment, només cal veure les imatges que n'hi ha gravades i les llàgrimes d'alegria que caien per molts rostres de felicitat. Mil gràcies a Fernando Foix i la més gran de les enhorabones pel gran treball que ha fet, i per haver aconseguit el mai aconseguit en els 48 anys d'història de la nostra comissió. Ara li queda un gran repte al davant, perquè ja no ens conformarem amb menys...
Però no prou amb això, després un d'un magnífic sopar de la Plantà, les sensacions no podien ser millors en veure el nostre monument gran haver agarrat forma. I quina forma!!! Paco Giner, també havia fet un gran treball, i això es veia reflectit en les nostres cares en mirar cap al monument. Això si, potser era massa arriscat pensar en un pòdium, i la sorpresa no va ser menys que en el premi infantil, quan ens vam comunicar eixe “Segon Premi” de 3ªA i un “Tercer Premi d'Ingeni i Gràcia”. No podia deixar d'emocionar-me per totes les coses bones que ens estaven passant. Gràcies també a Paco, perquè des del primer moment a mi em donava bones vibracions “la manca”. Una falla “trallera, trallera”, com diu ell.
El dimarts 17, dia complet. Pel mati anar a replegar els premis de la falla gran, un moment que m'agradaria que visqueren totes les falleres majors, i més si estan acompanyades per un President com és el nostre, que gaudeix tant del monument, i s'emociona tant i tant quan rep la notícia dels premis. Fa que es contagie la seva il·lusió i engrandeix el moment. A la nit vaig voler agrair a la comissió amb un senzill sopar, per tot el recols i calor que he rebut durant tot l'any. I encara que no podia oferir un gran sopar, sí que estava preocupada perquè tot isquera el millor possible, i ací he de donar milions de gràcies als “Cocinillas”, tot un grup que van fer el possible perquè tot estiguera perfecte, i no només eixa nit, sinó moltes vesprades i nits abans, perquè gràcies a ells vaig poder sentir que havia sigut un èxit!
Per la vespra, l'ofrena a la nostra Mare dels Desamparats. El temps va aguantar, no va ploure i ens va permetre gaudir d'eixe moment tan especial que és per molts valencians ofrenar-li flors a la nostra Patrona.
Ja havíem arribat a l'equador de la setmana fallera, la pluja ja ens havia amenaçat prou, i el dia 18 no va aguantar més i ens va acompanyar quasi tot el dia obligant-nos a canviar de plans, però sort del nou casal que ens va donar l'oportunitat de no deixar de fer res i estar resguardats de la pluja! Una vegada més cal dir que el canvi de casal ha sigut un encert total i tot el que ens queda per davant per gaudir d'ell.
L'últim dia de falles, el 19 de març, dia del Pare, dia de Sant Josep. No puc dir que estiguera trist, tot el que havia passat fins al moment eren alegries. I encara que s'acabaven les falles 2015 amb la Cremà, només tinc al cap records de bon moments i això les flames no s'ho pot endur.
Un balanç més que positiu, del que són culpables moltes persones, entre elles les dues que més vull al món, els mons pares; el meu fidel acompanyat, Villa; els menudets, i no per això menys importants, Anabel i Pablo; la grandíssima directiva, que fan un treball memorable durant tot l'any; els T'Apreta, que m'han acompanyat en tot, i encara que siguem 4 gats, ens fem sentir allí on anem... Així que només puc agrair a tots ells pels meus somriures, pels records que guardaré sempre d'aquest any, per tots els bons moments viscuts... Gràcies!!!!!
